DIADES
MENJA’T LES TRADICIONS I LA CULTURA
Saps per què per la quaresma es mengen bunyols? Saps per què fem la mona o perquè a Reus mengem coca amb cireres o Pa Furadat?
Són les nostres tradicions, la nostra cultura, que ens parla del que som, d’on venim i on vivim.
Seguir les tradicions ajuda a entendre per què mengem allò que mengem i per què som com som. Ajudem a transmetre aquest llegat que ens defineix, que parla de la nostra terra, dels nostres productes, i de la nostra manera de ser.
Ser forner en el nostre cas és molt més que fer pa: és participar del barri i de la ciutat, és impulsar projectes, transmetre i fer pedagogia del món del pa, del territori i de la cultura.
El TORTELL de Reis
-GENER-
“Si la fava tu has trobat, paga el tortell sense recança, i no perdis l’esperança, seràs ser afortunat. I si surt la figureta, no et quedarà més remei que ser coronat REI d’aquesta festa distreta…”.
De rovell
De cabell dàngel
De massapà
Coca de Sant Sebastià
-GENER-
Aquesta és la Coca de Sant Sebastià, que fem només pel dia de Sant Sebastià o el cap de setmana que se celebra la festa del Ball d’Hivern de Sant Sebastià on es fan balls populars on es fa ballar a la coca.
És una vella recepta de les coques de Sant Sebastià que feia el Padrí Anton a Gratallops.
Es tracta d’una coca de festa, on a més dels ingredients habituals: farina, ou, sucre, posem matalahuga, llard, i nou moscada.
Blaiets
-FEBRER-
El blaiets són unes galetes fetes de mantega, sucre, ou i aromatitzades amb vainilla o llimona, de forma ovalada, vora dentada i amb una imatge de sant Blai al centre que, una vegada beneïdes aconseguien meravelloses propietats curatives sobre refredats, grips i dolors de gola.
Coca d’ou
-DIJOUS GRAS-
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Turpis nunc eget lorem dolor sed. Purus sit amet volutpat consequat mauris nunc. Euismod lacinia at quis risus sed vulputate. Malesuada fames ac turpis egestas maecenas pharetra convallis posuere. Arcu non odio euismod lacinia at quis risus sed vulputate. Et ultrices neque ornare aenean euismod elementum nisi quis eleifend. Euismod elementum nisi quis eleifend quam adipiscing vitae proin sagittis.
Quaresma
-FEBRER-
Petits capricis de Quaresma per endolcir els dies de penitència.
Bunyols de Quaresma i de crema
Mones de Pasqua
-Setmana Santa-
L’existència de la ‘mona’ entesa com un menjar dolç propi del dia de Pasqua Florida està documentada almenys des del segle XV, encara que se sospita que es remunta a més antic.
La forma i la composició d’aquest pastís, que la tradició dicta que els padrins han de regalar en aquesta data als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i estava feta amb pasta de pa, possiblement una mica més pastada i enriquida.
Fins ben entrat el segle XX es posaven ous durs amb la closca pintada, una per cada any del nen a qui era entregat. En alguns llocs el pastís tenia forma de ninot amb les cames eixamplades i amb l’ou a la boca o al ventre, fet que alguns han interpretat com la supervivència d’un antic culte a la fecunditat.
Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls,fruita confitada i ous o altres figures de xocolata, no es van començar a fer fins al segle XIX
Pa de sant Jordi
-abril-
El pa de Sant Jordi va ser creat el 1988 pel forner Eduard Crespo del Forn Balmes. L?encàrrec li va fer el Gremi de Forners de Barcelona perquè volien un pa per celebrar el Dia de Sant Jordi. Els colors de la bandera s’aconsegueixen fent tres masses molt específiques: una de sobrassada per al color vermell, una formatge per al color groc i una altra de nous per embolicar la bandera.
No porta cap colorant artificial.
Cocs amb Cireres
-Maig/Juliol-
En temps de cireres, es fan coques amb cireres. És com s’havia fet sempre, un producte de temporada, així que mentre hi ha cireres, hi ha coques amb cireres a Reus i rodalies. En altres llocs si ho fan, potser fan coques de cireres.
És coneguda la tradició que l’Ajuntament, dijous al matí de Corpus, regali petites coques amb cireres a tots els nens de la ciutat, durant el ball dels Gegants a la plaça del Mercadal. I hom diu que l’origen podria ser aquest:
Al segle XIX, un sabater que s’encarregava de pesar la farina durant les transaccions comercials d’aquest producte (en un edifici on encara avui és coneguda com a plaça de la Farinera), sacsejava en un racó molt hàbilment els sacs utilitzats durant el procés, i anava acumulant aquesta farina sobrant durant tot l’any. Quan arribava Corpus utilitzava la farina guardada per preparar coques amb cireres que repartia els nens durant aquella festivitat.
Coques amb cireres s’han fet i es fan amb diferents tipus de masses, però la més típica a Reus és l’elaborada amb massa adobada o de brioix.
Coques de Sant Joan i Sant Pere
-juny-
Coques artesanes, amb pasta mare natural, amb processos de repòs i fermentació llargs i matèries primeres de gran qualitat i proximitat. De Fruita, amb cireres, de pinyons del país, de llardons, de nata, de crema i de sucre.
CoIetEs
-setembre-
Les Coietes són una elaboració recent, pensada i elaborada pels germans Tomàs i Xavier Pàmies Sistaré en honor a la Misericòrdia.
La invenció de les Coietes té la seva raó de ser al Grup Cultural de Misericòrdies de Reus ia la Parròquia Sant Joan, que coincidint amb la inauguració de la Majòlica de la Verge de Misericòrdia el 2016, el Mossèn Pere Dalmau va demanar si podíem crear-ne algun dolça, i el Resultat són les Coietes.
La forma és una reproducció del mantell de la Verge. Per això es van fer servir uns motlles d’acer inoxidable creats expressament per a l’ocasió pel Taller Moncusí del carrer Amargor.
La galeta incorpora tres productes de proximitat molt habituals a l’obrador del Forn Sistaré: com són les avellanes de Reus, l’oli d’oliva de la DOP Siurana i el vermut de Reus, que s’aplica justament.
Després de 3 anys, les Coietes ja s’han fet un forat al calendari d’elaboracions del forn.
Panellets i pans de tardor
-octubre / novembre-
A Cal Sistaré fem panellets de forner de tres tipologies diferents:
Els de pinyons, els més demandats, fets amb pinyons del país, els de gemma i els d’ametlla.
Quan s’acosta tots Sants, arriben els pans de tardor o també coneguts com a capricis de tardor.
El pa de carbassa, fet amb carbassa natural pelada i tallada a mà, pasta mare de sègol, farina de sègol i malt torrat.
En el cas del pa de xocolata i avellanes, busquem el record del pa amb xocolata amb fruit de territori.
Pannettone
-desembre-
Una elaboració que ja s’ha fet imprescindible a les dates de Nadal.
Tenim dos tipus de Panettons: el més típic, de fruita amb panses macerades al vermut, i un dels més demandats, el de xocolata, que fem amb una barreja de tres xocolates d’alta gamma, amb avellanes de Reus, Vainilla natural de Madagascar, mantega de lleteria i ous del baix camp. La base dels nostres panettons és la massa mare que guardem i custodiem cada any.
Pa Furadat
-desembre-
El Pa Furadat és un dels pans més nostres, que ens connecta amb la cultura popular i amb la pròpia història.
Anys enrere era considerat el torró dels pobres, perquè aquells que no se’ls podien permetre, per no menjar el mateix pa de sempre, l’especiaven per donar-li un gust nou i diferent.
A Cal Sistaré sempre ho hem fet. Ens agrada mantenir viva aquesta història, al marge que considerem que és un pa molt bo, que no porta llevat –només pasta mare– i que té moltes hores de fermentació i repòs. És un pa que s’ensuma de lluny perquè és ple de matafaluga i coriandre.
